BIRDMAN: El Hombre Pájaro

Joan Carlos Vinent


reseña de cine



Twitter Facebook Google+


Índice





BIRDMAN
, l'home ocell
BIRDMAN (The Unexpected Virtue of Ignorance) del director Alejandro González Iñárritu. Preclaro.
Macbeth "sound and fury": William Faulkner. Stream of consciousness. Ícaro. Realidad ficción teatro realidad. Descenso infierno del ego y narcisismo. Ave Fénix. Inmortalidad fama crítica . Alucinaciones. Clarividencia. Poderes fantásticos-mentales. Poder crítica vacío e inmediatez internet virales. Vacuidad del espectador. Actor...fuegos artificiales de actuación penetrante. Jazz. Bird -Charlie Parker. Birdman-Batman. Humor negro. New York. Alienación. The Phantom of the Opera.
Sublimación contrariedades y complejidad del ser humano. Round characters versus flat characters.

Morir per renéixer: "La mort, la vida: idea de començament" (Quaderns de Menorca, Joan L. Casasnovas) > Joan Salvat-Papasseit, Hanna Arendt, Sant Agustí, Miquel Martí i Pol, Cesare Pavese, Pablo Neruda...HEIDEGGER. 

(S)AVIS: TV3. Francesc Garriga i Barata. DEP. Mestre i poeta; pessoa o persona. La immortalitat de Milan Kundera.

PS: Esperant l'arribada de BOYHOOD a Menorca. Fer hontes de Nadal del 2015 amb The Revenant de l'asteca Iñárritu.

Gràcies, Cultura. Que baixin l'IVA ja!

M'he perdut...

Projecció de la pel·lícula: "Un método peligroso" (2011). Dirigida per David Cronenberg.
Localitat: Alaior
Adreça: Sala de Cultura, Coll des Palmer.
Un altre dia serà...

PD del PS: Ara ja ho podeu ordenar i redactar "a la manera tradicional". 'Tiempo de silencio' de Luis Martín Santos (1962) -monólogo interior cuanto menos barroco que me pareció infumable hace más de tres lustros. ¿Lo sería hoy? Al igual que lo que acabas de "leer". Requiere de la participación activa en la materia gris del lector; también del dejarse llevar. Contradicciones humanas. Much Ado About Nothing...

She should have died hereafter; There would have been a time for such a word.— To-morrow, and to-morrow, and to-morrow, Creeps in this petty pace from day to day, To the last syllable of recorded time; And all our yesterdays have lighted fools The way to dusty death. Out, out, brief candle! Life's but a walking shadow, a poor player That struts and frets his hour upon the stage And then is heard no more. It is a tale Told by an idiot, full of sound and fury Signifying nothing.— Macbeth (Act 5, Scene 5, lines 17-28).
M'ha fet reflexionar durant la sessió a ocimax Maó. M'ha semblat diferent, intensa, amb moltes lectures que fan referència a tot açò que he escrit més amunt de manera provocadorament caòtica. A filmaffinity podràs trobar moltes crítiques interessants. Jo he volgut evocar aquest caos artificial fent de càmera que sembla un mateix pla continu, però fent-ho amb paraules. Una pel·lícula amb referències culturals, amb diferents nivells de lectura. Un flick, una movie de teatre dins el cinema on realitat i ficció es juxtaposen, amb uns actors i actuacions immenses. Un deliri i descens als inferns, un morir i reviure. Una obra d'art amb humor intel·ligent. Més d'un pols interpretatiu. Reivindicació dels actors i el millor teatre; més enllà de focs artificials i pirotècnia visual feta per ordinador. Un anar a les arrels de l'art de contar amb paraules i gestos i a la vegada un vol entre silencis i moments desenfrenats de jazz que ajuda metafòricament al -repeteixo- caòtic univers entre bambolines del teatre (de la vida). Una "peli" que sense emprar la tècnica del 3D fa que tinguem la sensació d'habitar allà on ens porta la càmera. Un film que solen classificar com per a cineclub. Vertigen, suor, feina ben feta no apta per potser un públic de masses. Érem cinc a la sessió del passat divendres. Mereixedora de nominacions i premis sense cap dubte. En qualsevol cas, jo que procur no deixar-me endur per la premitocràcia capitalista, però que he sigut educat en aquest món competitiu i no per això més competent (cosa que fa que un intenti relativitzar les coses i en molts casos desaprende per aprendre...): Dir-te que s'ho val. Com a mínim a mi (a jo) m'ha despertat la imperiosa necessitat de compartir-ne parers i opinions que sempre dic són criticables per subjectives. 'La isla mínima' ja apuntava maneres i ja en saps el resultat quant a reconeixement d'una feina interessant i ben feta. No de bades els premiats s'emocionen. Com a mínim és una espècie de garbell o porgador de selecció "naturcultural". T'anim a veure-la i viure-la. No es pot predir. Tanmateix, després que la vegis I entice you to reread my initial and former comment on that flick to understand what I'm talking you about. Hope you enjoy it. Sound and fury, sound and fury. A homage to our "western" culture; but not necessarily worse due to that fact. Bear in mind the subtitle: 'The Unexpected Virtue of Ignorance'.

febrero de 2015

Publicado el 5 de julio de 2016 por Juan Carlos Vinent Mercadal.
Leído 4 veces.